Les Mames Nutricies
.
En català mama descriu, en una primera aproximació ,com a mínim ,tres significats diferents; el de la mare, el del pit i el de l’acte de xuclar-lo , utilitzat en tercera persona,que, per extensió ,se li aplica a qualsevol acció de mam d’ altres líquids frívols. És un substantiu i un verb que està en les primeres adquisicions lingüístiques. Nadons de diferents cultures fan servir aquesta formulació sonora per dirigir-se a les seves progenitores i el desig universal d’ homes i dones passa per l’ acte de mamar, per tant un dels primers, sinó el primer, actes humans d’ interacció amb l’ entorn, l’ altre i la matèria. La dona-mare és constitucionalment la dona nodridora, la dona-fontana, la dona líquida de la qual ragen els nutrients necessaris per rescatar als seus fillgènits del desert eixut de la penúria. Aquesta acció alimentaria va més enllà del període estricte de lactància i simbòlicament ve des d’ abans. Segons modes i temporades històriques les dones han preservat la seva silueta estalviant-se de donar el pit a les seves criatures acudint a madrones domèstiques en cases riques que li fessin la feina o acudint posteriorment amb les llets industrials a un estri intermediari anomenat biberó. Des de la generació del baby boom molts dones es van dissociar de la funció nutrícia directa donant a xopar els seus mugrons als fills que parien. Unes dècades abans l’ excés mamari no estava de moda i unes siluetes efímeres d’ una onda femenina van prioritzar els pits lleument insinuants. Darrerament des d' una nova cultura hospitalària que vol recuperar l’ antiga tradició de l’ amamantament tracta de persuadir a les dones perquè tornin a donar de mamar als seus fills, ja que els elements de la llet materna són els que més els poden preparar per fer front als atacs físics del medi ambient. La imatge d’ una dona donant de mamar a la seva criatura no és comparable a la de donar-li el biberó. Una nova empenta d’ aquesta praxis no s’ està d’ amagar-se per fer-ho. Qualsevol lloc en espais públics es bo. Sigui al metro, a una cafeteria, a una sala d’ espera o a la parada de l’ autobús si es que li toca l’ hora al bon vivant necessitat d’ energia. No hi ha res més preciós que veure a un nou nat xopant del mugró i amb les seves manetes fent l’ acte de prensió del volum matern. ¡quina enveja! Per la seva banda la dona no te reservats els seus pits únicament pel mam infantil. Els seus amants li demanaran o també s’ apuntaran a xopal’ s-hi. L’ adult farà un viatge instantani al seu passat a la fase oral quan necessitava provar-ho tot amb la boca i especialment el sortidor de nutrients de la mare. El cos femení en la seva espectacularit i recursos pot escorres únicament amb l’ acte de succió. Es pot conjecturar que a l’ adult o adulta que li agrada mamar els mugrons de la seva companaya amb fruïció esta pretenent connectar encara que sigui inconscientment amb les delícies infantils que li procurava aquesta acció. És c lar que la dona que dona de mamar a la seva criatura estableixi un contacte d’ intimitat comparativament més extasiant que el pot establir el progenitor masculí per molt que si dediqui. Alguns pares han provat de fer servir una mena de sostenidors motxilles amb llet artificial preparada simulant que eren també segons mares. Els nadons no s’ han empassat la trola.
Amb el nounat a una parella heterosexual, la dona té dues criatures a les que alimentar: el bebé i el company. Hi ha dues mames, sembla que n’ hi hauria prou repartint-ne una a cadascú. L’ home ha de fer de pare i no es pot permetre el luxe de continuar sent criatura l’ edat adulta, per la seva banda el nounat necessita tota la llet. No sempre es així, S’ han descrit mames nutrícies amb més producció làctia de la que consumiu-la el nadó i era necessari emprar unes campanes d’ extracció amb una pera o un bon samarità que fes aquesta tasca.
A la literatura eròtica no està explotada la imatge de l’ adult (home o dona) xuclant mames carregades de llet per empassar-se-la. Higiènica i alimentariament no està descrit res en contra. Sembla que l’ adult que s’ afeccionés a això estaria fent quelcom en contra del desenvolupament de la criatura que necessites el líquid alimentari, però tal com s’ ha comentat hi ha situacions d’ excés làctic o de falta de demanda per la banda de la criatura sigui perquè ja està tip o perquè es víctima d’ una mort súbita.
Des de la posició materna donar de mamar al seu fill o al petit és una de les experiències mes integradores. En la seva relació sexual tenir unes mames esplendoroses que atrapen les mirades del desig i poder-los lluir sense vergonya es una de les imatges més voluptuoses. En algun temps les mames grans han estat motiu d’ escàndol i han portat a una certa inhibició de les seves portadores. Algunes dones han fet un gest instintiu d’ amagar-se-les per no provocar enveges o mirades excessives, amb els consegüents problemes d’ esquena, encorbaments i tibantor.
Les mames no es limiten a ser esferoides mes o menys voluminosos emergents de la part superior del tòrax, son parts vives d’ un cos viu, amb sensibilitat dèrmica i amb terminacions nervioses que impliquen tot el cos. L’esculturització anatòmica i les virgueries que fa la industria de l`estètica amb implantaments pot fer meravelles escultòriques però tan bon punt perd l’ oremus de la naturalitat se’ n va a orris tot el panorama del desig. No n’ hi ha prou amb un cos que compleixi les mides de la perfecció quan el seu ritme de naturalitat es condemnat.
La dona nutrícia a més a més de tenir un cos fort i preparat per donar la vida a les boques que la busquen, s’ ha de trobar còmoda en aquest rol. No es el mateix les mames carregades de llet per una boca infantil que les mames gruixudes devorades per una boca adulta famolenca de sexe. No obstant en els dos casos les mames donen quelcom a les boques que les xopen: la sensació i la realitat de la vida. Hi ha una certa concomitància entre les mames d’ una dona que li son xopades pel seu amant masculí al penis d’ aquest xopat per la boca d’ ella. Finalment un penis sempre pot donar poc o molt esperma, matèria talment nodridora, en canvi els pits fora dels períodes de post part no donen llet, encara que eventualment t s’ ha descrit algun cas d’ una dona que a força de ser-li xopades les seves mames li ha activitat el procés hormonal per donar-la sense haver parit en aquella fase.
S’ hauria de fer un extraordinari estudi sobre fantasies femenines per esbrinar per on ronda el desig de donar de mamar per poder sostenir una teoria seria al respecte. Nancy Friday, de Cayo Hueso (Florida) y Connecticut. Autora de Mi jardín secreto. Mujeres arriba (Women on Top).ed.B Bcn,1992, transcriu un bon número de fantasies de lectores animades a ser confidents des del anonimat sense que les confidències vagin per aquesta banda en referència al donar de mamar als seus companys. Es vox populi que les dones simulem orgasmes i que els homes s’ empalmen a partir de’ una certa edat amb fantasies inconfessables perquè les seves companyes ja no els posen a to, però imatges com las de beure llet de la companya tot fent una regressió controlada al període infantil no son precisament les que es comenten. Això es curiós doncs tots els programes sobre sexualitat, que no sexologia, no paren de buscar formes inèdites per dir la cosa més provocativa i amb més morbo però declaracions d’ adults que parlin d’ aquesta fantasia (la de mamar llet) no la diu ningú ja que seria immediatament posat al índex dels pervertits. El mateix es pot dir en referència a la relació sexual parento-filial, o entre germans, uns dels grans tabúes de la nostra cultura. S’ hauria d’ examinar talment si el fet nutricional de la mare bolcada al fill o fills que va parint deixant fora de l’ àpat al seu company no es responsable implícit d’ un cert sentiment de discriminat.
Inexplicablement hi ha companyes que han agafat complexe per les seves mames voluminoses i s’ ha operat per treure’ s pes del damunt pels problemes dorsals que els hi produïen, d’ altres, la majoria que s’ operen, ho han fet per ficar-se implants i sentir-se més maques i desitjades. Cal recordar que a part de la imatger esculpida el cos ha de servir per pasar-s’ ho bé, per follar amb ganes, per donar i rebre, per tastar i ser tastada. La sexualitat en els seus detalls aglutina un conjunt d’ activitats simbòlicament antropofàgiques. Beure la llet de la dona nutrícia o empassar-se el semen de l’ home que s’ escorre a una boca aliena son formes simbòliques d’ antropofàgica posseint l’ altre incorporant-lo al propi cos, tenint-lo prenent-li (acceptant-li) una part d’ ell sense refusar-lo per fàstic o altres manies neuròtiques. El cos emet altres liquids que poden ser senyals imitadores d’ aquesta funcio nutricional. S’ ha descrit situacions en les que dones que no tenien res amb els que alimentar als seus fills en cas d’ emergències als hi han donat a beure la seva orina i adults que se la demanen mútuament no només per fer la provatura snob sinó per ingerir-se mútuament si més no com sabor i experiència puntuals.
El noi està en desavantatge en relació a la fèmina. Les deeses de la fertilitat son anatomies mamàries i les de la potencia fertilitzant fal·lus irreductibles. La capacitat multiorgàmisca del cos femení deixa en mal lloc als competidors masculins rere el rècord d’ orgasmes, El relat de la dona insaciable és més que una llegenda. La psicopatologia ha volgut desautoritzar la insaciabilitat anomenant-la de nimfomania per ocultar la ràpida saciabilitat varonil Els homes es posen a dormir rere l’ orgasme les dones poden continuar amb ganes d’ un segon, un tercer i més. El concepte de fidelitat ‘es un invent masculí per tenir a les dones sota el seu domini. Només hi ha una fidelitat possible i és al propi cos tot escoltant-li les seves demandes i inquietuds. La monogàmia és sumàriament avorrida i el monoorgasme una imposició inercial més que una determinant fisiològica.
La dona nutrícia detenta el rol alimentari però també demana ser recarregada amb l’ energia seminal dels homes que li convinguin i mereixin la seva atenció. També d’ altres dones que com ella no li facin fàstic a la praxis lesbiana. No es pot alimentar a ningú sense ser paral·lelament alimentat. Tant les dones com els homes necessitem donar i rebre ficats en una dinàmica de carrega i descarrega, intercanvi i regeneració continues. Les dones i els homes som per damunt d’ éssers sexuats persones eròtiques, entitats necessitades de comprensions abans que de plaers i reconeixements, que escapem de desertitzacions amb necessitats de ser regades eròticament per les invencions exquisides de la luxúria.
Les nostres mames nutrícies i els nostres penis s’ encarreguen de fertilitzar l’ espècie. Comparativament les tetes voluminoses poden aguantar per dècades tot i amb la seva gravidesa i posar en peu de guerra als seus pretendents, quelcom que no pot afirmar cap portador de penis. Davant del mirall qualsevol de les nostres dones guapes pot meravellar-se de les formes que va prenent el seu cos amb el pas de cada dècada. La dels cinquanta, seixanta o setanta o vuitanta no tenen perquè cridar al stop del desig. Mentre es tinguin ganes de posseir i ser posseïda cada dona continuarà trobant qui l`estimi i qui la munti. No es pot dir el mateix de cada home: envergadura anatòmica més limitada.
Una dona donant de mamar a dos nadons o a dos homes a l’ hora o a dos boques àvides dels seus gustos ‘es una imatge captivadora. La pintura clàssica que ens ha arribat i que penja dels museus no reporta aquesta escena. Algú l’ haurà de pintar per cobrir el dèficit de les pinacoteques. Pel que fa a la vida privada el món eixut d’ esperances i plaers naturals espera les dones voluptuoses amb les seves mames regadores.
