Correu de gestió literaturitzat
El correu de gestió des d’ una perspectiva literària. S.Maraselva
La vida sociourbana ,o més exactament la vida de relació social, que passa pel contacte amb organismes i institucions, compartiment de l’ espai públic i del recurs a serveis obliga a que una part de les activitats personals estigui dedicada al vast tema de les gestions. Una gestió es tota acció destinada a modificar una condició o posició en relació a un tema generalment material, administratiu o legal. S’ acostumava fer personant-se en els llocs o tenint que organitzar cites presencials. Modernament es pot fer on line o a distancia. Tot el que es podia arranjar per telèfon i ara per Internet és millor que fer-ho directament. El correu de gestió neix com un subgènere per fer trameses de detalls: des de la reclamació d’ embargaments per sancions, demandes de condicions urbanístiques a l’ ajuntament a perseguir al llogater que no ha assumit la reparació dels danys causats. Una carta de gestió es tota aquella que prioritza una demanda i pretén un objectiu matèric evident. Sota aquesta intencionalitat l’ ús dels adjectius i de les formes verbals ha de ser força acurat. A diferencia de l’estil narratiu en el que es pot basar un anecdotari basat e fets reals,l ‘estil de la gestió epistolaria li toca ser més considerat. Es tracta de no enfadar a qui el llegeixi per no col·locar-lo emocionalment en una posició negligent vers la teva demanda. La literatura, qualsevol text escrit però també acte verbal, posiciona a favor o en contra els altres des de les primeres paraules emeses. Sabem que hi ha altres elements subtils de posicionament a favor o en contra per detalls en el look, la sensibilitat dels camps energètics personals entrecreuats o per minúscules gesticulacions no verbals. Quan 3 o mes persones es reuneixen al voltant d`un punt i d’ un tema per parlar i qui parla dedica tota la seva mirada a un dels tertulians però no a l’ altre, aquest altre es pot donar per marginat de l’ atenció d’ aquell. Es a dir, abans de que s’ expressi amb paraules aquest desig d’ exclusió ja s’ ha donat en un fet. Això passa freqüentment en el mon de les relacions presencials i aparents en el camp de la cosa lúdica i relacional. Pel que fa a l’ esfera de la burocràcia i de les gestions, l’ encarregat de mostrador d’ una qüestió ha d’ atendre li agradi o no a qui li vingui i al revés, el que va a gestionar un interès ha de bregar amb el funcionari que es trobi tant si li agrada com no. Últimament les coses ha canviat molt pel que fa a l’ atenció al client i tant en cites presencials com per telèfon la deferència ha crescut. Els professionals d`’ attendre son pautats en aquest sentit. A vegades massa i tot quant t’ ensabonen a la descarada. El que l’ interessa a qui fa un reclamació o dedica un temps de la seva vida privada a questionar coses en relació a impostos, pagaments, declaracions i paperassa es poder resoldre l’ abans possible allò del que s’ ocupa.
Una manera de fer-ho es per correu escrit. Ara els ajuntaments i organismes públics de la maquinària estatal instrumenten webs per fer aribar queixes. A vegades estan tant estructurades que nomes et deixen un requadre per presetar la teva queixa que no superi els 1500 caracters. Es pot emrar aquest espai per redreçar a un article pejat a un altra banda d’ internet la qüestió que ha portat a escriure. No hi ha res més feixuc que posar-se a escriure per queixar-te de coses tan ordinàries com que la porta del emtro no s’ ha obert quan has arrivat a la teva parada, que el señal d’ una plaça de minus porta abatuda moltes setmanes sense que ningun vigui a reparar-la, que la guardia urbana o multi d’ ofici vehicles que usen espais no autoritzats, o que et posin el contaier prome´s des de fa anys. En un altre àmbit de questions de gestions, també està el de reclamar al company que et va mangar els llibres de la teva prestatgeria un dia que esva quedar a casa teva o a la noia que coeixies que li vas fer un preu d’ amiga per pagar el lloguer i te la va tornat amb moltes coxes espatllades.
Part del correu de gestió està condemnat a constatar una demanda però a no resoldre res. A vegades se’ n fa cap cas, d’ altres la manera d’ expresar-se es ve afagir com pretext a la desidia de la que es queixa per recrementar.la. Hi ha gent que suporta molt malament la crítica. Si no li dius res et deixes prendre el pel i si li dius et tractarà de mal educat. Aquestes acttitus son antiquissimes, es perden en la memoria del termps. Sempre hi hagut gent que anar de caradura i no ha consentit mai que ningú li digui. Estic pensant en gent amb la que he conviscut i he deixat coses, també he larredat habitacios o la casa. Comaprativament, les gestions que fas en organismos de l’ adminsitració pública tenen mes futur que les que fas davant d’ u conegut o d’ algu amb qui havia un tracte personalitzat. Aquells estasn obligats per llei a fer uregistre d’ entrada i a contestar-lo, aquests poden prescindir totalment. Propiamente el correu de gestió davant de les oficines de l’ adminsitració pública o de qualsevol que tingui un recurs que tu no tens son diàlegs amb el poder. Per fer la cosa més plaent poden ser literaturitzats. També ho poden ser aquells altres que volen arranjar assumptes pendents amb algu a qui li vas diposar la confiança i no va a estar a l’alçada del seu compromís.
De totes les maneres en que es pot començar i acabar una lletra dirigida a algu per gfestionar un assumpte comaprtir pendent, si hi ha una diferència de fons d’ interessos (generalmet quotes d’ accessibilitat o auantitats econòmiques) aiat es maifestarà. En un correu de gestió, no es la gent amb qui has tingut mes cordialitat amb qui més t’ avens. Qui li poses de palès que és un irresponsable o un malfactor, per molt correcte que siguis en les treves paraules, no t’ ho perdonarà.
Una vegada li vaig deixar una nota per sota la porta a un professor[1] de la uiversitat amb el que havia quedat citat per una questió de la seva materia ino es va presentar. La seguent cita va ser en un bar al costat de casa seva perque li feia mandra anar fins el seu lloc de feina. La carta que li vaig escriure després a proposit d’ una proposta de tesi doctoral no la va contestar. Sempre m’ ha sobtat la poca delicadesa de gent de l’ academia i de la cultura en aceptar la interacció i per tat la correspondencia.
L’ ideal seria viure sense necessitat de fer gestions, perdre el temps en cues o en textes de balanços de pérdues, d’ assumptes pendents o plegats de llistes o tecnicismes, però els corregolagrames on toca viure inserts fan inevitable que èr un tema o un altre s’ hagi de fer gestions. Des d’ un posicionamet literari he tractar de reciclar aquesta necessitat en una inversió de temps des de la perspectiva creativa en la mida en que el tema ho permite. Sovint l’ ironia com estri creatiu és l’ única defensa que queda enfront el cinisme del silenci i dels incompliments.
A vegades el correu de gestió d’ un usuari enfront d’ empreses de serveis el que fa es recollir els anhels i les ganes de protesta de moltes persones que no dediquen temps a fer-les perque estan conveçuts que no servirà de gaire cosa. El redactor de cartes de gestió tampoc té una estadística infal.lible que li demostri que escriure-les consegueixen les reparacions esperades,- a vegades ho conseguirà i altres no- el que sí fa és incrementar les oportunitats a favor de conseguir una reparació. Miguel Gil, un corresponsal de guerra, diu que les víctimes tenen al menys un dret, el de que la resta del món sàpiga al menys el queels hi passa, perque en el fons esperen que algú faci quelcom al respecte. Aquesta idea es pot traspolar al que parlem. A l’ enviar una carta a algú apel.lant al que li quedi de coeixement i consciecia perque actuï en el que li pertoca un espera que el que li quedi de raoament vinguí en auxili de la situació. Al p ublicar el fet com noticia o anècdota si ho val com a curiositat o expresió literaria, el que espera és el consol de la comprensió d’ altres que la informació hi trova resonancia en les seves propies experiències.
Es molt difícil que una víctima agraviada per l’ abus de confiança d’ algú o per la negligencia d’ una institució sigui reparada. Si ho és, ho será tard, per tant la justicia no será total, però al meny es pot deixar el rastre d’ un testimoni perque un altre incaut no sigui enxampat amb la mateixa cosa. Si ´més no aquest rastre pot deixar una literatura casuística per passar-se una bona estona llegint.
[1] He oblidat el seu nom. Era el titular d’ una materia sobre comuicació social i marketing. Potser es deia Almenara.
